FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convertir en pasta. Pastar la farina. Pastar argila per fer un test. Treballar la pasta per fer pa, galetes, etc. En aquest forn, a les tres pasten. En constr., mesclar els materials per fer morter. Afaiçonar a un fi. Com t'ho pastes, tu, això? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pastís de farina a la qual solen afegir-se diferents ingredients, com oli, mantega, ous, ametlles, etc., aplatat, de forma generalment ovalada. Coques d'Arenys, de Valls. Coca ensucrada. coca amb recapte [o coca enramada] Coca que es fa amb pasta de farina amb oli, arengada, talls de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
negrós i una olor característica de pebre negre (Tricholoma atrosquamosum). fredolic farinós Bolet de l'ordre de les tricolomatals, semblant al fredolic, però amb olor de farina, que es fa sota alzines i carrasques (Tricholoma scalpturatum). fredolic gros Bolet de l'ordre de les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Roma. Relatiu o pertanyent a Roma o als territoris de l'Imperi romà o als seus habitants. L'Imperi romà. El dret romà. a la romana Arrebossant-ho amb farina i ou i després fregint-ho. Heu de fer el lluç a la romana. Calamars a la romana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar al seu primer estat (allò que s'havia desplegat o estès). Replegar un ocell les ales. Replegar algú les tropes que havia fet avançar. Les tropes es replegaren en bon ordre. Arreplegar. replegar la cendra i escampar la farina Estalviar les coses que no valen res i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu a la farina. Molí fariner. Sedàs fariner. Caixa on es guarda la farina. Molí fariner. Bolet de l'ordre de les agaricals, gros i carnós, comestible no gaire preat, de cama robusta i de barret blanc, amb restes farinoses del vel universal, propi dels sòls [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet comestible de l'ordre de les tricolomatals, blanquinós, molt carnós, amb una aroma de farina fresca molt característica, que apareix a la primavera i forma erols en zones herboses (Calocybe gambosa). Cama-sec, especialment el que es comercialitza assecat. fals [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El líquid, la sal, la farina, la sorra, etc., contingut en un recipient, sortir-ne. D'on vessa, per on vessa, aquesta aigua? Un recipient, deixar escapar el líquid, la substància pulverulenta, etc., que conté. Aquest càntir vessa: deu tenir una esquerda. El safareig vessa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Això li augmentarà encara la febre. Una quantitat, un nombre, esdevenir més gran. El preu de la farina ha augmentat. La intensitat de la febre augmenta. augmentar la temperatura d'un cos Un cos, escalfar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'efecte eficaç d'una acció física. Abast d'una interacció. L'abast d'una emissora, d'un sonar, d'una antena. Distància horitzontal entre el punt de llançament i el de caiguda d'un projectil. L'abast d'un canó. Abastament 2 . donar abast Una provisió de farina, oli [...]
